Pregàries i devoció,
ànimes que es vetllen des de la foscor,
brindem tota la inusitada llum de vida que ens regala l’horitzó. Records de difunts, llànties
enceses que esperen l’albada amb rams, Tot Sants és festa de vida i de mort alhora, infinites
flors de llum i color per commemorar la vigília amb màgic fervor. Bruixots, fantasmes,
disfresses estrafolàries i revetlles de tardors, mainada que crida al posar-se el sol jugant a
fer por. Xocolata i pegadolça, moniatos de ressopó, les carbasses que il.luminen la penombra
pels balcons. Festa màgica, festa de Tots Sants, la vida i la mort s’abraçen dolçament i es
miren sense entendre ben bé el perquè de tant murmuri. I és que tot s’embolcalla de
solemnitat i desori, festa callada, festa misteriosa. Novembre s’apropa amb el culte per la
vida i la mort, invitant-nos a la reflexió i trascendència, de la possible existència després
d’aquesta, i el significat de la nostra presència en aquest món meravellós. Com invocar
l’espiritualitat sinó és amb celebració? Ens apropem al nostre misticisme rodejats dels èssers
que ens protegeixen i estimen per rememorar els que ja van marxar, i ho fem amb
disfresses, amb màscares, omplint cementiris de flors acolorides. Som passat i som record,
som esperit on trobar respostes a la nostra part inmaterial i temerosa del més enllà.
La festa de Tots Sants ens qüestiona la paradoxa d’aquest món on els drons sobrevolen les
galàxies i conversem amb andròmines d’intel.ligència artificial, però reneix la part més
visceral i primitiva davant la inexplicable interrogació de la nostra pròpia vida i el que no
podem aconseguir vislumbrar del què vindrà, i ho fem amb celebracions de temps
immemorials, on el sobrenatural i místic ens envolta per arreu.
Gaudim d’aquest dia tan especial, un inici en la nostra vida espiritual i contemplativa amb
entrega i comprensió. Per Tots Sants s’acosta el fred i els dies s’escurçen, la natura canvia i
establim connexions entre els dos mons, el dels vius i el dels morts.
Repic de campanes, espelmes de tèrboles
ombres recordant els avantpassats, taula
règia i ben parada, avui és Tots Sants.
La tardor refresca i les fulles escombren
les passes calmades que amb llargues
passejades esvaeixen l’amarga evocació
del que va ser.
Un regal en aquests
temps de banalitats on el el misteri de l’esperit sembla dissipar-se sovint. Magranes, figues,
codony i carbasses, sidra i moscatell, bunyols i panellets per acompanyar la celebració de
la vida…la celebració de la mort. Aromes de tardor per celebrar la festa de Tots Sants.
GINGER TALES 